S’ha acabat l’amor o només ha acabat l’enamorament? Com evoluciona una relació de parella

“Ja no sento el mateix que abans.” És una de les frases que més escolto a consulta. I sovint va acompanyada de molta por: por que la relació hagi arribat al final, d’estar amb la persona equivocada o de pensar que l’amor s’ha acabat.

Tanmateix, moltes vegades el que ha acabat no és necessàriament l’amor, sinó una etapa completament natural de moltes relacions: l’enamorament inicial.

Vivim amb la idea que una parella feliç s’hauria de sentir sempre igual que al principi. Les pel·lícules, les xarxes socials i fins i tot algunes cançons ens han fet creure que l’amor veritable consisteix a mantenir per sempre aquelles famoses “papallones a l’estómac”.

Però una relació canvia.

I entendre aquest canvi ens pot ajudar a viure la parella d’una manera molt més realista, conscient i tranquil·la.

Què és realment l’enamorament?

L’enamorament sol ser una etapa de gran intensitat emocional.

Durant aquest període intervenen diferents processos emocionals i neurobiològics que afavoreixen la il·lusió, la motivació, la connexió i una atenció molt centrada en l’altra persona.

Per això, al principi d’una relació acostumem a tenir moltes ganes de compartir temps junts, pensem sovint en l’altra persona i tendim a fixar-nos molt més en les seves virtuts que en allò que ens diferencia.

Tot sembla nou.

Tot resulta estimulant.

I moltes vegades sentim que hem trobat algú pràcticament perfecte.

Però aquesta intensitat no es pot mantenir exactament igual durant tota la relació.

Per què canvia l’enamorament amb el temps?

Perquè la nostra vida necessita recuperar equilibri.

Imagina mantenir durant deu o vint anys la mateixa intensitat emocional dels primers mesos d’una relació: seria difícil concentrar-se en la feina, atendre responsabilitats, cuidar altres relacions importants o simplement mantenir una vida quotidiana estable.

Amb el pas del temps, aquesta intensitat acostuma a disminuir.

La relació entra llavors en una etapa diferent, normalment més tranquil·la, en què comencem a conèixer de veritat la persona que tenim al costat.

I aquí apareix un dels grans malentesos:

“Si ja no sento el mateix que al principi, potser ja no l’estimo.”

Però sentir diferent no significa necessàriament estimar menys.

Pot significar simplement que la relació està evolucionant.

L’error de comparar la relació actual amb els primers mesos

És molt habitual escoltar frases com:

“Abans parlàvem durant hores.”

“Abans tenia moltes més ganes de veure’l.”

“Abans tot era emocionant.”

I segurament és cert.

Però també és cert que al principi no hi havia les mateixes responsabilitats, la mateixa rutina ni el coneixement profund que ara tenim de la nostra parella.

Una relació de cinc, deu o vint anys no es pot comparar amb una història que acaba de començar.

Són etapes diferents.

I cadascuna pot tenir la seva pròpia riquesa.

El problema apareix quan utilitzem constantment l’inici de la relació com a mesura per valorar tot el que ve després.

Si esperem sentir sempre exactament el mateix que durant els primers mesos, qualsevol relació acabarà semblant insuficient.

L’amor comença quan deixem d’idealitzar

Encara que pugui sonar sorprenent, moltes vegades dic a consulta que el veritable treball de parella comença quan s’acaba l’enamorament.

És llavors quan comencem a veure l’altra persona d’una manera més completa.

Apareixen les diferències.

Les expectatives.

Les ferides emocionals.

Les diferents maneres de comunicar-se.

Les necessitats que no sempre coincideixen.

Les maneres diferents d’expressar afecte o d’afrontar els conflictes.

I això no ha de ser necessàriament una mala notícia.

Pot ser precisament l’oportunitat de construir una relació molt més conscient i real.

Una relació en què l’altra persona ja no és perfecta, però continua sent important.

En què podem reconèixer els seus defectes i també els nostres.

I en què estimar deixa de ser únicament una emoció espontània per convertir-se també en una manera de cuidar-nos i relacionar-nos.

Una relació sana no sempre se sent intensa

Hi ha una altra creença que genera molt patiment: pensar que si ja no sentim una emoció intensa constantment, alguna cosa està fallant.

Tanmateix, moltes relacions saludables es caracteritzen precisament per una cosa molt menys espectacular:

la tranquil·litat.

Sentir-se segur.

Sentir-se escoltat.

Confiar.

Poder mostrar-se vulnerable.

Saber que, fins i tot quan hi ha desacords, podem parlar i buscar una manera d’entendre’ns.

La seguretat emocional rarament produeix la mateixa intensitat dels primers mesos.

Produeix una cosa diferent:

calma i confiança.

I encara que pugui semblar menys emocionant, pot resultar molt més valuós a llarg termini.

Discutir no significa que la vostra relació estigui fracassant

Una altra preocupació freqüent en teràpia de parella és pensar que una bona relació hauria d’estar lliure de conflictes.

Però dues persones diferents inevitablement tindran opinions, necessitats i maneres de reaccionar diferents.

El problema no és simplement discutir.

La pregunta important és:

Com discutim?

No és el mateix expressar un desacord i buscar una solució que entrar repetidament en dinàmiques de retret, menyspreu, silenci, atacs personals o distanciament emocional.

Una parella pot tenir conflictes i continuar tenint una relació saludable.

El que és important és desenvolupar eines que permetin parlar de les diferències sense convertir cada discussió en una batalla.

Aprendre a escoltar.

Expressar necessitats sense atacar.

Demanar perdó quan calgui.

Posar límits.

I entendre què hi ha darrere de determinats conflictes que es repeteixen una vegada i una altra.

De vegades, una discussió aparentment petita no parla realment de qui recull la cuina o de qui ha arribat tard.

Pot estar parlant d’una cosa molt més profunda:

“No em sento tingut en compte.”

“Sento que no soc important per a tu.”

“Necessito sentir-me acompanyat.”

Comprendre allò que realment s’està jugant sota el conflicte pot canviar completament la conversa.

L’amor també necessita cures

Moltes parelles esperen que la relació funcioni de manera espontània.

Però igual que cuidem altres àrees importants de la nostra vida, una relació també necessita atenció.

El vincle es construeix en petites accions quotidianes:

Escoltant.

Preguntant com està l’altra persona.

Expressant afecte.

Reparant després d’un conflicte.

Reconeixent els nostres errors.

Reservant temps per a la parella fins i tot quan la rutina apreta.

Les emocions canvien.

Els sentiments fluctuen.

Però els vincles es poden enfortir gràcies a les accions que repetim cada dia.

Quan pot ajudar la teràpia de parella?

No cal esperar que una relació estigui completament trencada per acudir a teràpia de parella.

Pot ser útil quan apareixen situacions com:

  • discussions que es repeteixen sense trobar una solució;

  • dificultats per comunicar-se;

  • distanciament emocional;

  • pèrdua d’intimitat o connexió;

  • dubtes sobre la continuïtat de la relació;

  • canvis importants que estan afectant la parella;

  • dificultats per expressar necessitats o posar límits.

La teràpia no consisteix a decidir qui té raó.

L’objectiu és comprendre què està passant en la relació, identificar les dinàmiques que generen patiment i trobar noves maneres de comunicar-se i relacionar-se.

De vegades, entendre què està passant ja suposa un canvi important.

S’ha acabat l’amor o simplement està canviant la relació?

Si avui sents que la vostra relació ja no és com abans, això no significa automàticament que l’amor s’hagi acabat.

Potser simplement heu deixat enrere l’etapa de l’enamorament.

I això no ha de ser necessàriament una mala notícia.

Perquè mentre l’enamorament apareix de manera espontània, l’amor madur també es construeix.

Es cuida.

S’alimenta.

Es revisa.

I quan totes dues persones estan disposades a fer-ho, es pot convertir en un vincle molt més profund, estable i satisfactori que la intensitat inicial.

Les papallones són boniques.

Però una relació en què et pots sentir escoltat, respectat, comprès i segur té un valor diferent.

I moltes vegades és precisament aquí on comença l’amor més real.

Sents que la vostra relació ha canviat?

Si us costa comunicar-vos, us trobeu atrapats en els mateixos conflictes o no sabeu si esteu travessant una etapa normal de la relació o hi ha un problema més profund, la teràpia de parella us pot oferir un espai per comprendre què està passant i treballar junts la relació.

Elisabeth Rusiñol ofereix sessions de teràpia de parella a Vic i en modalitat online.

Llibre recomanat

El buen amor en la pareja, de Joan Garriga.

Adreça

Meràkia · C/ Pare Gallissà, 13, despatx 6

08500 Vic

On-line

Sessions per internet flexibles per als clients des de qualsevol lloc.


Agenda Demanar Cita

Fotografia: Vero Mora Noya
@veromnoya_fotografia