IA vs psicòleg/psicòloga: per què no és el mateix

Pot la IA substituir un psicòleg? Què pot ajudar i què no pot fer. Riscos (privacitat, biaix, crisi) i recomanacions per usar-la amb criteri

2/10/20263 min read

A brain over cpu represents artificial intelligence.
A brain over cpu represents artificial intelligence.

La intel·ligència artificial està a tot arreu. I és normal que aparegui la pregunta del milió:

“Si la IA pot parlar amb mi, entendre’m i donar-me consells… per què necessito un psicòleg o una psicòloga?”

La resposta és clara: perquè una conversa no és una teràpia. I en salut mental, confondre-ho pot sortir car.

Ara bé: això no vol dir que la IA sigui “dolenta”. Vol dir que és una eina, i com totes les eines, depèn de com, quan i per què l’utilitzes.

El que fa un psicòleg/psicòloga que la IA no pot fer

Una bona teràpia no és “donar consells”. És un procés amb criteri, responsabilitat i seguretat. Per exemple:

1) Avaluació i criteri clínic

Un professional avalua, detecta patrons, formula hipòtesis i valida amb tu. La IA pot sonar segura… però també pot equivocar-se amb convicció.

2) Context real (no només paraules)

La teràpia té en compte història personal, relacions, trauma, salut, ritme vital, recursos i riscos. La IA treballa amb el que li expliques, però no “coneix” la teva vida.

3) Seguretat i gestió de crisi

Quan hi ha risc (autolesions, ideació suïcida, violència, brots, dissociació…), cal intervenció adequada. Organismes com l’American Psychological Association han advertit que els chatbots i apps de benestar no tenen prou evidència i guardrails per substituir l’atenció professional o la cura de crisi.

4) Ètica, confidencialitat i responsabilitat

Un professional està subjecte a codi deontològic, confidencialitat i responsabilitat. En canvi, amb eines generalistes, el gran risc és la privacitat: pots acabar compartint dades íntimes (i de salut) en entorns que no són una consulta. L’OMS alerta de riscos com biaixos, errors, governança i protecció de dades quan s’aplica IA en salut.

5) Relació terapèutica (això no és “romàntic”, és tècnic)

La relació terapèutica és un factor clau de canvi: confiança, límits, reparació, validació i confrontació respectuosa. La IA pot simular empatia, però no és una relació; i això importa.

Els riscos reals quan uses IA com si fos teràpia

• Mala informació + falsa sensació de seguretat: respostes incorrectes o simplistes dites amb to “professional”.

• Biaixos: la IA pot reflectir biaixos de les dades amb què s’ha entrenat.

• Privacitat: compartir trauma, historial o relacions en canals que no són assistència sanitària.

• Dependència: si una eina et contesta sempre, pot fomentar evitació del vincle humà o augmentar l’aïllament.

• Intrusisme: quan una eina es ven com a terapeuta sense ser-ho.

Dit amb humor negre (però real): si una app pogués substituir una teràpia ben feta, també podria substituir un quiròfan. I no, gràcies.

I la regulació? Per què això és important

A Europa s’està posant marc. El Reglament europeu d’IA (AI Act) estableix obligacions i enfoc de risc per a sistemes que poden afectar drets fonamentals i, en determinats casos, la salut. La implementació és progressiva, i posa èmfasi en requisits com supervisió humana, gestió de riscos i informació clara a l’usuari.

Com fer servir la IA amb criteri (guia pràctica)

Norma d’or: fes-la servir com a eina de suport, no com a terapeuta.

✅ Sí

• Per ordenar idees abans d’una sessió.

• Per fer diari emocional amb preguntes guiades.

• Per recordatoris d’hàbits (son, rutina, respiració).

• Per entendre conceptes generals (amb prudència).

❌ No

• Per autodiagnosticar-te.

• Per decidir si “el que tens” és greu o no.

• Per gestionar crisis o pensaments d’autolesió.

• Per substituir una teràpia quan hi ha patiment sostingut.

Quan és millor demanar ajuda professional (sense dubtar-ho)

• Si fa setmanes que no aixeques el cap.

• Si l’ansietat o l’estat d’ànim t’estan limitant la vida.

• Si hi ha trauma, dol complicat, conductes addictives o relacions de dependència.

• Si hi ha pensaments d’autolesió o ideació suïcida.

La mirada equilibrada: IA + psicologia (quan suma)

La tecnologia pot sumar molt quan està ben integrada: com a suport, com a eina d’hàbits, com a complement de recursos. Però la teràpia és una altra cosa: criteri clínic, seguretat, responsabilitat i relació humana.

La IA pot ajudar-te a començar a fer ordre. Un psicòleg o una psicòloga t’ajuda a fer canvi real, amb base, amb límits i amb cura.

Vols que ho treballem?

Si t’has fet aquesta pregunta (“IA o psicòleg?”), sovint és perquè hi ha alguna cosa que ja pesa. Podem parlar-ne i veure què necessites, sense presses i amb una mirada clara.