Coaching sistèmic de parella: quan el problema no és qui té raó, sinó com ens relacionem

Hi ha parelles que discuteixen molt. D’altres gairebé no discuteixen, però s’han anat distanciant. Algunes senten que encara s’estimen, però ja no saben com entendre’s. I n’hi ha que repeteixen una vegada i una altra el mateix conflicte, encara que tots dos hagin promès que la pròxima vegada serà diferent. Quan això passa, és fàcil començar a buscar culpables.

a group of people sitting around a living room
a group of people sitting around a living room

Qui ha canviat? Qui escolta menys? Qui cedeix massa? Qui té raó?

Però moltes vegades la pregunta més útil no és saber qui és el responsable del problema, sinó entendre què està passant entre els dos.

Aquesta és una de les bases del coaching sistèmic de parella.

La parella és més que dues persones

Quan dues persones construeixen una relació, no només conviuen dues personalitats diferents.

També entren en joc les seves històries personals, les famílies d’origen, les expectatives, les pors, les experiències anteriors, la manera d’entendre l’amor, els rols que cadascú assumeix i tot allò que, amb els anys, la parella ha anat construint conjuntament.

A poc a poc es crea un sistema propi.

Una determinada manera de comunicar-se.

Una manera de reaccionar davant dels conflictes.

Una manera d’apropar-se o d’allunyar-se.

Uns equilibris que, encara que de vegades provoquin malestar, poden acabar repetint-se gairebé automàticament.

Per això, des d’una mirada sistèmica, no es tracta simplement d’analitzar què fa malament cadascú.

Es tracta d’observar quina dinàmica s’ha creat entre tots dos.

Quan sempre acabem discutint pel mateix

En moltes parelles el contingut de les discussions canvia, però el patró és pràcticament sempre el mateix.

Pot començar pels diners, pels fills, pel temps lliure, per la família, pel sexe, per les tasques de casa o per un missatge que no ha arribat quan s’esperava.

Però sota aquests conflictes pot haver-hi una dinàmica repetitiva.

Per exemple:

Una persona necessita parlar immediatament del problema i busca una resposta.

L’altra se sent pressionada, es bloqueja i s’allunya.

Com més s’allunya una, més insisteix l’altra.

I com més insisteix una, més necessitat té l’altra de retirar-se.

Al final, totes dues acaben confirmant allò que temien.

Una pensa: «No t’importo prou.»

L’altra pensa: «Mai puc fer res bé.»

I el cercle torna a començar.

En aquests casos, el problema ja no és només allò que ha provocat la discussió.

El problema és el patró que la parella activa cada vegada que apareix una dificultat.

No es tracta de decidir qui té raó

Una de les dificultats més habituals quan una parella passa per un moment complicat és convertir cada conversa en una mena de judici.

Cadascú presenta els seus arguments.

Recorda situacions passades.

Busca exemples que demostrin la seva posició.

I espera que l’altre reconegui finalment que s’ha equivocat.

Però una relació no funciona com un tribunal.

Es pot guanyar una discussió i, al mateix temps, perdre una mica més la connexió amb la persona que tenim al davant.

El treball sistèmic intenta sortir d’aquesta lògica.

No busca determinar qui és «el bo» i qui és «el dolent».

Busca entendre què aporta cadascú a la dinàmica i què necessita canviar perquè la relació pugui funcionar d’una altra manera.

Això implica responsabilitat, però no culpabilitat.

Què es pot treballar en un procés de coaching sistèmic de parella?

Cada parella és diferent, però hi ha alguns aspectes que apareixen sovint durant el procés.

Identificar patrons repetitius

Moltes reaccions acaben convertint-se en automatismes.

Quan podem observar-los des de fora, és més fàcil deixar de reaccionar sempre de la mateixa manera.

Millorar la comunicació

Comunicar-se no significa simplement parlar més.

Significa aprendre a expressar què necessitem, escoltar sense preparar immediatament una defensa i distingir entre allò que l’altra persona diu i allò que nosaltres interpretem.

Revisar rols i equilibris

Amb els anys podem assumir determinats papers dins de la relació: qui decideix, qui cuida, qui organitza, qui evita els conflictes, qui reclama o qui sempre acaba cedint.

Alguns d’aquests equilibris poden haver estat útils en un moment determinat, però deixar de funcionar amb el temps.

Entendre les necessitats de cadascú

Darrere d’una discussió sovint hi ha necessitats que no s’estan expressant directament.

Necessitat de reconeixement.

De seguretat.

D’espai personal.

D’afecte.

De sentir-se escoltat.

De tornar a formar equip.

Poder identificar aquestes necessitats ajuda a deixar de discutir només sobre el símptoma.

Adaptar la relació als canvis

Les parelles evolucionen.

No és el mateix començar una relació que conviure, tenir fills, afrontar problemes laborals, cuidar familiars, superar una malaltia o arribar a una nova etapa vital.

Una relació que funcionava fa deu anys pot necessitar nous acords avui.

I això no significa necessàriament que la relació hagi fracassat.

Significa que el sistema necessita evolucionar.

Quan pot ser útil buscar ajuda?

No cal esperar que la relació estigui al límit.

De fet, sovint és més fàcil treballar quan encara existeix voluntat de comprendre què està passant i de provar maneres diferents de relacionar-se.

Pot ser útil plantejar-se un procés d’acompanyament quan:

  • les discussions són cada vegada més freqüents o intenses;

  • sempre apareixen els mateixos conflictes;

  • costa parlar sense acabar atacant-se o defensant-se;

  • hi ha distància emocional;

  • s’ha perdut part de la confiança o de la complicitat;

  • un canvi vital ha alterat l’equilibri de la parella;

  • hi ha decisions importants que no se saben afrontar conjuntament;

  • o simplement es té la sensació que la relació podria funcionar millor, però no se sap per on començar.

Demanar ajuda no significa necessàriament decidir si una parella ha de continuar o separar-se.

El primer objectiu és poder entendre millor què està passant.

Canviar la pregunta pot canviar la relació

Quan una parella està atrapada en un conflicte, és habitual preguntar-se:

«Què li passa a l’altre?»

La mirada sistèmica proposa una pregunta diferent:

«Què ens està passant?»

Aquest petit canvi és important.

Perquè deixa de situar el problema exclusivament dins d’una de les dues persones i permet observar la relació des d’una perspectiva més àmplia.

A partir d’aquí es poden identificar patrons, revisar expectatives, entendre necessitats i construir formes de relacionar-se diferents.

No sempre podem canviar allò que ha passat.

Però sí que podem canviar com ens relacionem amb allò que passa a partir d’ara.

Coaching sistèmic de parella

Si sentiu que la vostra relació ha entrat en un cercle de discussions, distància o incomprensió i voleu entendre què està passant entre vosaltres, un procés de coaching sistèmic de parella pot ajudar-vos a observar la situació des d’una perspectiva diferent.

L’objectiu no és buscar culpables ni decidir qui té raó, sinó identificar les dinàmiques que s’han anat construint i treballar noves maneres de comunicar-vos, comprendre-us i relacionar-vos.

Podeu contactar amb mi per valorar el vostre cas i veure quin tipus d’acompanyament pot ser més adequat.

Adreça

Meràkia · C/ Pare Gallissà, 13, despatx 6

08500 Vic

On-line

Sessions per internet flexibles per als clients des de qualsevol lloc.


Agenda Demanar Cita

Fotografia: Vero Mora Noya
@veromnoya_fotografia